jueves, 16 de febrero de 2012

Flotar y nadar


Vivimos tiempos oscuros y difíciles, debemos luchar con todas nuestras fuerzas para flotar. Ahora más que nunca tenemos que hacer todos los esfuerzos necesarios para no hundirnos, sacar la cabeza de las aguas pantanosas y oscuras, mover las piernas incesantemente para impulsarnos. Es el momento de atrapar cada brizna de aire en los pulmones, de dosificarla, de administrar las salidas a la superficie. Quien sea capaz de lograr semejantes hazañas, quien no se rinda, quien luche contracorriente, quien se niegue a morir ahogado en un mar de penas, imprevistos y obstáculos, será, sin duda, quien, en tiempos venideros, deje de flotar para empezar a nadar.

Pensaments ridículs


Escolto una de les meves cançons preferides, Ridiculous Thoughts de The Cranberries i penso com de ridículs són els meus pensaments. Sóc una somiadora olímpica, la millor guionista de Hollywood, una ment que no toca de peus a terra. Racionalisme, el just. Per alguna cosa sóc una humanista i crec en la veritat única, la de les arts. Entenc el significat de les notes, les pinzellades i els versos; sé com tractar un capitel corinti i com fer viu un pas de burrée. Per descomptat que desconec la valència del manganès o els secrets de les mitocòndries. Però sé que existeixen. I, si més no, ben pensat, també Kant i Freud tenien pensaments "ridículs" que ara són el malson dels estudiants de selectivitat i una inspiració pels que són com jo, uns "culturistes" sense remei.