Escolto una de les meves cançons preferides, Ridiculous Thoughts de The Cranberries i penso com de ridículs són els meus pensaments. Sóc una somiadora olímpica, la millor guionista de Hollywood, una ment que no toca de peus a terra. Racionalisme, el just. Per alguna cosa sóc una humanista i crec en la veritat única, la de les arts. Entenc el significat de les notes, les pinzellades i els versos; sé com tractar un capitel corinti i com fer viu un pas de burrée. Per descomptat que desconec la valència del manganès o els secrets de les mitocòndries. Però sé que existeixen. I, si més no, ben pensat, també Kant i Freud tenien pensaments "ridículs" que ara són el malson dels estudiants de selectivitat i una inspiració pels que són com jo, uns "culturistes" sense remei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Di lo que piensas, ¡es gratis!