Quan ens diuen el que cobren Cristiano o Messi ens falta temps per afirmar que es tracta d'una autèntica bestiesa. Al dia següent veiem un partit a la tele o el sentim per la ràdio mentre llegim el Mundo Deportivo o el Marca.
Resulta igualment una gran paradoxa indignar-se per la situació dels desafavorits al món tot just després de llegir-ho al nostre iPad. No deixa de resultar curiosa una manifestació de persones que criden consignes comunistes mentre fan fotos amb un mòvil de sis cents euros i caminen pel Passeig de Gràcia ataviats amb la indumèntaria pròpia d'un okupa, ben combinada, això sí, amb unes sabatilles Vans de cent euros.
El principal problema de ser burgesos i d'haver crescut en una societat relativament còmoda i pròspera, on la infelicitat ve donada per la quantitat de coses que no pots tenir, és que veiem la realitat des d'una perspectiva incoherent, enboirada i confusa. És difícil ser creïble en el paper del proletari quan, en realitat, no hem estat mai, de proletaris.
Podem ser burgesos i viure en aquesta societat que se'ns ofereix i fer-ho amb dignitat i coherència o podem fer el ridícul jugant al Che Guevara de Pedralbes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Di lo que piensas, ¡es gratis!